EL LLIBRE DE TEXT A EXAMEN

El dimecres dia 24 no era un dimecres qualsevol. En lloc de fer classe de l'assignatura P-24 de Noves Tecnologies aplicades a l'educació, vam assistir a unes conferències de Jaume Martínez Bonafé (http://www.uv.es/bonafe/), sobre els llibres de text, on es posava en evidència la seva utilitat. Vaig començar a investigar una mica sobre la vida de Jaume, a qui no coneixia i ni tan sols sabia res d'ell. Jaume és professor titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat de Filosofia i CC. Educació de la Universitat de València. Després d’ecoltar-lo em va demostrar que és un gran entés del tema i em va fer reflexionar un poc més sobre la idea que jo tenia dels llibres de text.

Per començar la meva reflexió, vullc explicar-vos com veig a les editorials. Les persones que representen a les editorials hem recorden als visitadors mèdics, personetes ben vestides, habitualment amb un maletí al coll, i que fan visites esporàdiques per vendre-t’ho tot. Els visitadors compren als metges. Per què et recepten un o altre medicament si tenen la mateixa composició? Per tots és ben sabut que és un negoci i per tal que recepten els seus medicaments, com a recompensa els ofereixen tota mena d’estris per satisfer les seves necessitats: regals, viatges, bolígrafs, memòries USB i un gran etcétera. Tot un negoci.

Doncs bé, amb els mestres passa el mateix. Per què et manen comprar un llibre o un altre? Perquè quasi cada any els llibres s’han de canviar i no es poden reutilitzar? Els centres educatius s’han convertit en un negoci rodó que mou més de 9 milions d’euros a l’any. Fem càlculs. Si un alumne pot arribar a gastar de mitja uns 200 euros per curs escolar en els llibres de text, si una escola té 500 alumnes, obtenim l’ espectacular xifra de 100.000 euros per centre. I si anem sumant el que cada centre aporta a les arques de les editorials ens n’adonem d’allò que estem parlant. Boscs sencers talats per traure els llibres que després del curs escolar ens obliguen a deixar oblidats. Cap altra ma els podrà tornar a reutilitzar. D’ això ja s’encarreguen les editorials.

Però a més, molts professors adopten una postura egoista, es converteixen en éssers cómodes, incapaços de pensar i enraonar i només volen seguir allò que està escrit als seus llibres de text. Es converteixen en una mena de mestre-robots, on cada dia el llibre els diu allò que han d’explicar i un sol·lucionari al seu abast els recordarà que ni tan sols han de pensar: que trist!

I jo em pregunte, els llibres eduquen o deseduquen?

Internet està, cada dia més, al nostre abast. La xarxa fa que trobes tot un món de recursos a prop de tu. El nen pot, per exemple, estudiar geografia amb fotografies o mapes des d’un llibre de text innert i gelat, o vore en primera persona quina és la ruta que ha de fer per trigar des de Castelló fins a la Plaça Roja de Moscow donant si vol una volta per les espectaculars estacions de metro que hi ha al sota. Doncs jo crec, que no hi ha color. Les sensacions que pot rebre el xiquet experimentant una visita guiada per la Capella Sixtina mai seran el mateix que les fotos a color del llibre de text. 

Cada dia més pense que els alumnes són els eterns oblidats. Els interessos propis dels mestres s’ estan prioritzant als interessos de la comunitat. Molts mestres pensen que han de seguir allò que està preestablert als llibres, sense haver d’eixir d’ un patró i, fins i tot, sense haver de pensar. Molts acaben a les 5 en punt les classes i no volen veure més enllà.

Però nosaltres, el futur de la docència, podem fer que açò canvie. Podem adoptar les postres pròpies visions de l’ensenyament, sense haver de limitar-nos a allò que tenim preestablert. He descobert que hi ha tot un món al nostre abast, amb molta gent disposta a dur a terme un ensenyament diferent, i amb moltes propostes innovadores per tal que el nostre futur, els xiquets i xiquetes, puguen gaudir d’allò que tenen dret: obtenir el millor ensenyament i formar-se com a persones. La unió fa la força i entre tots podem fer que això canviï. Voler és poder i si tots volem segur que en un futur no gaire llunyà, podrem fer que això funcione. Veig nous projectes, noves visions, però sobretot gent amb ganes de fer que això es mogui.

Crec que si cadascú posa el seu granet d’arena tot açò es possible. Les jornades de novadors m’han fet obrir la meva ment, més si cap, i vore que hi ha tot un món al nostre abast, amb molta gent amb ganes de canviar les coses, amb ganes d’aprendre i sobretot amb ganes de compartir. Si està al nostre abast, perquè no ho hem de fer? Com deia J. Olmos a la seva presentació de les jornades de novadors “La vieja escuela se muere de vieja” (http://www.passetapasset.com/). Nosaltres tenim els recursos per poder canviar, i tot comença per canviar les nostres formes d’ensenyament i aprenentatge, i com no, els llibres de text també moren de vells. Els nous recursos han de deixar pas a les noves tecnologies. Entre tots podem fer-ho.

Reprenent el tema de conversa de la conferència he de dir que ha sigut molt interessant i enriquidora. El ponent ens mostra el llibre de text com a alguna cosa obsoleta. A més, després de llegir l’article de Jordi Adell “El futuro de los libros de texto” (http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/27/el-futuro-de-los-libros-de-texto/), he arribat a la conclusió que, tal i com ell ens diu “Podemos aceptar la premisa de que cada día los ordenadores en red son más viables como plataforma para presentar información y contenidos a los estudiantes e, incluso, para proponer y realizar con ellos actividades didácticas, es decir, para sustituir total o parcialmente a los libros de texto” És a dir, les noves tecnologies són un recurs que cada dia s’utilitza més, no només a les aules, si no també a les pròpies cases. Però, si que és veritat, que els docents d’avuí en dia s’han d’actualitzar i adaptar-se a les circumstàncies del moment. I el dia a dia va fent que els llibres de text deixen pas a noves formes d’ensenyament. Crec que el negoci dels llibres de text comença a tenir els dies comptats. Temps al temps.

Jordi, ens comenta al seu article d’opinió “La internet nos ofrece ejemplos de proyectos en los que participan cientos de personas que ni siquiera se conocen pero comparten un mismo fin y se benefician todas de su propio trabajo y del de los demás”.

(http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Andalucia_educativa.pdf). Amb aquest article, el que se’ns vol mostrar és que també els professors podenobtenir grans recursos a través de la web i obtindran més beneficis si aprenen i compartiesen de forma virtual amb companys del mateix àmbit. Es a dir, si els mestres es queden estancats amb només els seus llibres de text i no volen vore més enllà, ells mateixa s’estan “deseducant” perquè la societat avança, les noves tecnologies avancen i amb elles el coneixement i les noves formes d’ensenyament i aprenentatge.

Com a conclusió puc dir que el llibre de text actualment s’ha de vore com un complement per a dur a terme l’ensenyament dels discents. Les noves tecnologies fan que l’aprenentatge dels alumnes siga més enriquidor i que els propis mestres puguen compartir experiències i obtindre molts més recursos i més reals de una forma virtual. Entre tots podem reorientar la forma d’ensenyament aprenentatge que encara es du a terme en algunes escoles, i entre tots podem fer una societat del coneixement més rIca i completa.