CURS ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

El divendres dia 18 i dissabte dia 19, unes alumnes de Magisteri de Primària varem assitir en la UJI al curs "Altas Capacidades  Inetelectuales" organitzat per ACAST conjuntament amb la FUE. ACAST és la "Asociación Castellonense de Apoyo al Superdotado y Talentoso", on donen recolzament a les families i als propis nens amb altes capacitats.

El curs ha sigut molt interessant perque m'ha permés vore la necessitat de detectar a temps un alumne amb aquestes capacitats ja que s'ha de desenvolupar de forma correcta el seu potencial. Si açò no es duu a terme en el nen, pot donar-se inclús el cas de fracàs escolar. A més, he pogut vore la poca formació que rebem els estudiants en este sentit. El sistema educatiu si que té en compte als nens amb deficiències respecte a la resta de xiquets, però deixa un poc de banda als alumnse amb gran potencial.

Dintre del curs, varem tindre el gust d'escoltar un col·loqui de nens d'entre 10 i 14 anys detectats amb altes capacitats intel·lectuals. Va ser espectacular com cadascú va contar la seua pròpia història i sobretot va ser meravellos vore la desinvoltura en com ho feiem. Hi havia casos de tot tipus, però sobretot vaig vore com les seues necessitats són diferents a les de la resta de xiquets de les mateixes edats.

Les families són per a ells un recolzament importantíssim, ja que moltes voltes senten que la gent no els compren i són tractats com a "rarets". A més, l'asssociació els ha permes possar-se en contacte entre ells i donar-los el suport necessari, tant a ells com a les seues famílies.

Els docents deurien rebre més informació relacionada amb aquest tema per tal que no es perda un alumne amb aquestes característiques només pel fet de no ser atés adequadament.

A més, puc dir que vaig poder parlar personalment amb la mare d'una xiqueta i em va explicar la importància de l'actuació dels mestres front a alumnes d'aquest tipus, ja que la seva pròpia tasca es definitiva en la motivació (o no) d'un alumne superdotat. Per tant, perquè no rebem quasi formació en aquest sentit? Ahí queda la meva questió.

BLOC PER AL CEIP FRANCISCO MONDRAGÓN D'ESLIDA

Aquesta entrada del bloc la vullc dedicar per a explicar la tasca que he preparat als meus alumnes de 5é i 6é de primària del CEIP Francisco Mondragón d´Eslida on estic fent les pràctiques. En el col·legi d'Eslida, els alumnes estan dintre de les aules per cicle, es a dir, el mestre de primer cicle dona classes a la vegada a primer i segon de primària, la mestra de segon cicle dona classe a tercer i quart de primària i la mestra de tercer cicle (la classe on estic jo) dona classes a cinqué i sisé de primària. En aquesta escola vaig cursar jo infantil i la EGB fins a cinqué, i el mode de donar les classes era el mateix. Degut a la petita població i als pocs alumnes del centre, cada mestre donava classes a dos cursos. Quant jo era alumna, ho veia molt normal, no hi havia cap inconvenient en esperar a que ens tocara el torn per a que el mestre ens explicara i,  mentre, ateniem a les explicacions de l'altre curs. També feiem molts treballs conjunts i sobretot el que més recorde era la normalitat en que ho veiem tot. Ara, una volta estic a l'altra banda, puc vore la dificultat en la que els mestres es trobarien a l'hora d'organitzar les classes: dos cursos a la vegada per a fer explicacions, dos cursos a la vegada per a preparar les classes, amb les dificultats que suposa mantenir callada a una part de la classe per a que la resta puga atendre les explicacions.

Estos dies m'estic jo preparant les classes, tot per partida doble i puc entendre com ho veuen els mestres. Jo, el que si veig és que els alumnes tenen moltes ganes d'utilitzar les noves tecnologies, però al col·legi d' Eslida només tenen internet des de nadal. El programa que a voltes utilitzen és jclic. Per aprofitar un poc el que he aprés aquest curs junt amb algunes activitats que els estava preparant a classe, els vaig preparar una activitat mitjançant un bloc que vaig crear. Vos conte en que consistia.

- Hem començat a fer un climograma a classe: cada dia, un responsable de cada curs ha d'ixir al pati per poder agafar la temperatura, la pluja (si ha plogut) i anotar el temps que fa. Aquestes dades les anotem a classe en una cartolina i fem poc a poc el climograma.

- Com aquest any es celebra el centenari del naixement d' Enric Valor, la meua germana i jo varem preparar al gimnàs la interpretació d'una rondalla com a tècnica d'animació a la lectura. Els xiquets varen quedar encantats!!.

Així, aprofitant aquestes dos activitats, els vaig preparar mitjançant un bloc l'activitat que vos explique:

ACTIVITAT ENRIC VALOR

- Vaig crear una animació amb Voki, En aquesta aplicació pots buscar persones, animals, etc. que et facilita el programa. Els personallitzes i després pots introduir el text que ell reproduirà o gravar amb la teua veu el que es reproduirà. Amb aquesta animació els vaig deixar les instruccions que havien de seguir per a fer les activitats.
- Després els vaig deixar un link amb una petita explicació de la vida d' Enric Valor.
- Seguidament, vaig buscar un vídeo de Dani Miquel on ens recordava algunes de les rondalles d' Enric Valor.

Per poder aprofundir un poc més, els vaig preparar unes qüestions que varem comentar a classe de forma conjunta.

ACTIVITAT CLIMOGRAMA

Per poder coneixer millor els climogrames, els vaig preparar una petita explicació i seguidament un link amb un pràctica sobre climogrames.



Després de preparar aquesta activitat, vos comente les meues impressions:
- Puc dir que va ser comlicat dur-la a terme pel tema de la connexió a internet. La meitat dels ordinadors no ens funcionaven i els altaveus no permetien escoltar correctament les instruccions.
- Els nens havien de seure junts de dos en dos o de tres en tres, en cada ordinador ja que la meitat d'ordinadors no els vam poder fer funcionar. La intenció era que cadascú treballara en el seu propi ordinador, però no pogué ser.
- Varem tardar quasi un quart d' hora en poder organitzar-nos correctament per les dificultats de connexió.

I també hi ha moltes coses positives:
- Als nens els va encantar l'activitat.
- Varen aprofundir en els continguts i el vídeo el varen vore 3 o 4 voltes.
- Van entendre millor com és un climograma graficament i per a qué serveix, ja que, encara que jo els havia fet l'explicació a classe, ho varen poder vore d'una forma més pràctica. A més, ara estan molt il·lusionats cada dia quan els responsables ixen al patí per poder agafar les dades. Cada dia comenten a classe qui son els responsables i tenen moltes ganes de que siga el dia que les toca ixir.
- Per a mi va ser molt gratificant vore com als alumnes els va agradar la pràctica. La mestra va quedar encantada ja que té moltes ganes d'aprendre coses noves i poder fer activitats amb noves tecnologies.

Vos deixe el bloc que vaig crear per si vos pot servir d'ajuda.

http://anemaaprendretotsjunts.blogspot.com/

EL LLIBRE DE TEXT A EXAMEN

El dimecres dia 24 no era un dimecres qualsevol. En lloc de fer classe de l'assignatura P-24 de Noves Tecnologies aplicades a l'educació, vam assistir a unes conferències de Jaume Martínez Bonafé (http://www.uv.es/bonafe/), sobre els llibres de text, on es posava en evidència la seva utilitat. Vaig començar a investigar una mica sobre la vida de Jaume, a qui no coneixia i ni tan sols sabia res d'ell. Jaume és professor titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat de Filosofia i CC. Educació de la Universitat de València. Després d’ecoltar-lo em va demostrar que és un gran entés del tema i em va fer reflexionar un poc més sobre la idea que jo tenia dels llibres de text.

Per començar la meva reflexió, vullc explicar-vos com veig a les editorials. Les persones que representen a les editorials hem recorden als visitadors mèdics, personetes ben vestides, habitualment amb un maletí al coll, i que fan visites esporàdiques per vendre-t’ho tot. Els visitadors compren als metges. Per què et recepten un o altre medicament si tenen la mateixa composició? Per tots és ben sabut que és un negoci i per tal que recepten els seus medicaments, com a recompensa els ofereixen tota mena d’estris per satisfer les seves necessitats: regals, viatges, bolígrafs, memòries USB i un gran etcétera. Tot un negoci.

Doncs bé, amb els mestres passa el mateix. Per què et manen comprar un llibre o un altre? Perquè quasi cada any els llibres s’han de canviar i no es poden reutilitzar? Els centres educatius s’han convertit en un negoci rodó que mou més de 9 milions d’euros a l’any. Fem càlculs. Si un alumne pot arribar a gastar de mitja uns 200 euros per curs escolar en els llibres de text, si una escola té 500 alumnes, obtenim l’ espectacular xifra de 100.000 euros per centre. I si anem sumant el que cada centre aporta a les arques de les editorials ens n’adonem d’allò que estem parlant. Boscs sencers talats per traure els llibres que després del curs escolar ens obliguen a deixar oblidats. Cap altra ma els podrà tornar a reutilitzar. D’ això ja s’encarreguen les editorials.

Però a més, molts professors adopten una postura egoista, es converteixen en éssers cómodes, incapaços de pensar i enraonar i només volen seguir allò que està escrit als seus llibres de text. Es converteixen en una mena de mestre-robots, on cada dia el llibre els diu allò que han d’explicar i un sol·lucionari al seu abast els recordarà que ni tan sols han de pensar: que trist!

I jo em pregunte, els llibres eduquen o deseduquen?

Internet està, cada dia més, al nostre abast. La xarxa fa que trobes tot un món de recursos a prop de tu. El nen pot, per exemple, estudiar geografia amb fotografies o mapes des d’un llibre de text innert i gelat, o vore en primera persona quina és la ruta que ha de fer per trigar des de Castelló fins a la Plaça Roja de Moscow donant si vol una volta per les espectaculars estacions de metro que hi ha al sota. Doncs jo crec, que no hi ha color. Les sensacions que pot rebre el xiquet experimentant una visita guiada per la Capella Sixtina mai seran el mateix que les fotos a color del llibre de text. 

Cada dia més pense que els alumnes són els eterns oblidats. Els interessos propis dels mestres s’ estan prioritzant als interessos de la comunitat. Molts mestres pensen que han de seguir allò que està preestablert als llibres, sense haver d’eixir d’ un patró i, fins i tot, sense haver de pensar. Molts acaben a les 5 en punt les classes i no volen veure més enllà.

Però nosaltres, el futur de la docència, podem fer que açò canvie. Podem adoptar les postres pròpies visions de l’ensenyament, sense haver de limitar-nos a allò que tenim preestablert. He descobert que hi ha tot un món al nostre abast, amb molta gent disposta a dur a terme un ensenyament diferent, i amb moltes propostes innovadores per tal que el nostre futur, els xiquets i xiquetes, puguen gaudir d’allò que tenen dret: obtenir el millor ensenyament i formar-se com a persones. La unió fa la força i entre tots podem fer que això canviï. Voler és poder i si tots volem segur que en un futur no gaire llunyà, podrem fer que això funcione. Veig nous projectes, noves visions, però sobretot gent amb ganes de fer que això es mogui.

Crec que si cadascú posa el seu granet d’arena tot açò es possible. Les jornades de novadors m’han fet obrir la meva ment, més si cap, i vore que hi ha tot un món al nostre abast, amb molta gent amb ganes de canviar les coses, amb ganes d’aprendre i sobretot amb ganes de compartir. Si està al nostre abast, perquè no ho hem de fer? Com deia J. Olmos a la seva presentació de les jornades de novadors “La vieja escuela se muere de vieja” (http://www.passetapasset.com/). Nosaltres tenim els recursos per poder canviar, i tot comença per canviar les nostres formes d’ensenyament i aprenentatge, i com no, els llibres de text també moren de vells. Els nous recursos han de deixar pas a les noves tecnologies. Entre tots podem fer-ho.

Reprenent el tema de conversa de la conferència he de dir que ha sigut molt interessant i enriquidora. El ponent ens mostra el llibre de text com a alguna cosa obsoleta. A més, després de llegir l’article de Jordi Adell “El futuro de los libros de texto” (http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/27/el-futuro-de-los-libros-de-texto/), he arribat a la conclusió que, tal i com ell ens diu “Podemos aceptar la premisa de que cada día los ordenadores en red son más viables como plataforma para presentar información y contenidos a los estudiantes e, incluso, para proponer y realizar con ellos actividades didácticas, es decir, para sustituir total o parcialmente a los libros de texto” És a dir, les noves tecnologies són un recurs que cada dia s’utilitza més, no només a les aules, si no també a les pròpies cases. Però, si que és veritat, que els docents d’avuí en dia s’han d’actualitzar i adaptar-se a les circumstàncies del moment. I el dia a dia va fent que els llibres de text deixen pas a noves formes d’ensenyament. Crec que el negoci dels llibres de text comença a tenir els dies comptats. Temps al temps.

Jordi, ens comenta al seu article d’opinió “La internet nos ofrece ejemplos de proyectos en los que participan cientos de personas que ni siquiera se conocen pero comparten un mismo fin y se benefician todas de su propio trabajo y del de los demás”.

(http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Andalucia_educativa.pdf). Amb aquest article, el que se’ns vol mostrar és que també els professors podenobtenir grans recursos a través de la web i obtindran més beneficis si aprenen i compartiesen de forma virtual amb companys del mateix àmbit. Es a dir, si els mestres es queden estancats amb només els seus llibres de text i no volen vore més enllà, ells mateixa s’estan “deseducant” perquè la societat avança, les noves tecnologies avancen i amb elles el coneixement i les noves formes d’ensenyament i aprenentatge.

Com a conclusió puc dir que el llibre de text actualment s’ha de vore com un complement per a dur a terme l’ensenyament dels discents. Les noves tecnologies fan que l’aprenentatge dels alumnes siga més enriquidor i que els propis mestres puguen compartir experiències i obtindre molts més recursos i més reals de una forma virtual. Entre tots podem reorientar la forma d’ensenyament aprenentatge que encara es du a terme en algunes escoles, i entre tots podem fer una societat del coneixement més rIca i completa.

SPOT PUBLICITARI: UTILITZA LES TICs

Quan Jordi Adell, professor de  l’assignatura de Noves Tecnologies, ens va explicar a classe la nova tasca, una mescla de sensacions ens van aclaparar: angoixa, desesperació, inquietud, sorpresa... Però sobretot, es tractava d’aconseguir un gran repte: treballar en grup a fi de produir un spot publicitari.

El tema principal de l’anunci era promoure i motivar els docents perquè utilitzaren les TICs dintre les aules. Però teníem un conjunt de limitacions que ens feien traure, si més cap, tot l’ ingeni. No podien sortir persones ni xiquets i, a més, l’spot havia de convèncer amb un temps límit de 30 segons.

La tasca resultava interessant ja que tots sabem que mitjançant la publicitat es desenvolupa la creativitat. Però engendrar un spot publicitari en dues setmanes, que tinguera un missatge curt i clar, semblava tot un propòsit d’intencions, ja que no coneixíem programes per poder editar vídeos. La perseverança junt amb les interessants aportacions dels membres del grup, així com el suport de la resta de companys de classe, han fet d’aquesta costosa tasca un intens però gratificant treball.

Us presentem el nostre spot, un projecte amb idees senzilles, clares i molt, molt dinàmiques.

La primera idea que volíem dur a terme era fer una passada de diapositives mitjançant fotografies extretes d’internet, però les possibles llicències ens limitàvem aquesta tasca, així que fer un vídeo gravat amb càmera semblava una bona solució.

El primer que varem fer va ser posar en comú totes les idees que se’ns anaven ocorreguent. En teníem moltes i de molt bones, però vam trobar dificultats a l’hora de materialitzar-les. Vam fer un vídeo amb gravacions al Jardí dels sentits de la UJI. El resultat no va ser l’esperat, ja que la qualitat del vídeo no era bona i tampoc aconseguirem un editor de vídeo que poguera resoldre les nostres mancances d’una forma ràpida. Amb els ànims decaiguts ens n’anarem a casa amb la intenció de quedar al dia següent per aportar noves idees i poder fer l’spot.

Amb un nou dia per davant, ens vam sobreposar i amb constància vam crear un nou intent. Varem demanar ajuda pel twitter i volem donat les gràcies a la gent que ens ha aportat idees mitjançant aquesta via. Hem de dir que hi ha molta gent en aquest món virtual disposada a ajudar, amb bones idees i a la vegada molt agraïts per poder fer-ho.

Després de vore alguns dels spots que els altres companys de classe ja havien creat, varem decidir reorientar el nostre spot amb una nova idea: fer fotografies. Aquesta vegada el missatge era, fins i tot, millor: més directe, més clar i més dinàmic. Les noves tecnologies van canviant i són per tot arreu. Envolten la societat i a les aules, els mestres, poc a poc les han d’anar incorporant. Els docents han d’obrir la ment i sense por, atrevir-se a utilitzar-les. Aquest era el missatge que voliem fer arribar.

Varem crear una storyboard i per a l’atrezzo vam utilitzar tots aquells materials que teníem al nostre abast. Moltes fotos varem fer, al voltant de 200, per poder utilitzar la tècnica de Stop Motion on, una foto darrere l’altra, crea una mena d’animació semblant a estar veient un vídeo. Dur a terme aquesta nova idea ens va permetre endinsar-nos en el programa Windows Movie Maker on varem utilitzar tota mena de tutorials penjats a Internet per entendre el funcionament del programa.

Per poder crear el vídeo, varem seleccionar aquelles imatges que volíem fer servir. Una a una les anàvem col·locant ordenadament en el programa de forma que els canvis eren tan petits que a primer colp d’ull no s’apreciaven però totes juntes formaven l’ esperat spot.  El principal problema que hem trobat amb l’execució del vídeo ha sigut retardar el temps a l’hora de sortir les imatges que tenien text. Trobar el punt idoni per a que les imatges foren llegides de forma adequada semblava impossible, però a la fi, després de moltíssims intents, amb ingeni i paciència ho vam aconseguir.

Una vegada estaven les imatges enllestides, ens varem posar a buscar una música adequada. No ens valia qualsevol, calia triar-ne una que ens transmetera dinamisme tecnològic. Aquesta recerca la vam fer a Jamendo. És una comunitat creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la de la mateixa manera. Ens va costar un poc però a la fi varem donar amb la música que esperàvem.

L’ última tasca que ens quedava per fer era penjar el vídeo a Youtube. Primer calia crear un compte per poder penjar l’spot i que tots poguessin veure a Internet tota la feina que havíem fet. Una vegada feta aquesta tasca, quedava veure el resultat. Tots varem estar satisfets i les dificultats que havíem trobat pel camí es van oblidar.

Per concloure, hem de dir que, la col·laboració per part de tots els membres del grup i les ganes d’obtindre un bon resultat, han fet que a la fi poguérem vore la llum amb un bon spot.

Aquesta nova entrada ha estat feta també per Susana (al132872.blogspot.com) amb qui cada dia treballem de forma conjunta a fi de facilitar-nos la feina. Els bons resultats que hem aconseguit fins ara, han fet que no renunciem a continuar treballant amb aquesta tècnica i per tant hem decidit fer una entrada conjunta on cadascuna ha explicat una part del treball que s´ha dut a terme.

.

20 de novembre. Dia Internacional del Nen

TUTORIALS

Una eina que actualment estic utilitzant molt per a les classes de l'assignatura P24 són els tutorials. Primer vaig utilitzar un tutorial per començar a utilitzar twitter. Aquest tutorial el vaig trobar al bloc de GregorioToribio (Gràcies!!) i em va ser molt util perque ni tan sols sabia com fer un tweet :-( Després també he utilitzats els tutorials penjats a youtube per poder fer l'spot publicitari amb el Windows Movie Maker. Aquest programa no el coneixia, ni tans sols havia sentit parlar d'ell, però reconec que amb l'ajud del tutorial i un poc de pràctica mentre feia la tècnica de l'stop motion, m'han servit per coneixer aquesta ferramenta, útil i molt interessant.

GADGETS

El meu primer gadget ha sigut la data al bloc. Vullc personalitzar un poc el meu bloc i estic veient que hi ha gadgets molt interessants. Allà vaig!!!